Sèm poca roba, Diu, sèm squasi nient, forsi memoria sèm, un buff de l’aria, umbría di òmm che passa, i noster gent, forsi ‘l record d’una quaj vita spersa, un tron che de luntan el ghe reciàma, la furma che sarà d’un’altra gent… Ma cume fèm pietȃ, quanta cicoria, e quanta vita se porta el… Continua a leggere Franco Loi, una poesia da «Liber».
Categoria: Franco Loi
Una poesia di Franco Loi
La gàbia del leun La gàbia del leun l’era de aria,de aria la mia mama, quèl cappell,el brasc del mè papà l’era de ariasü la mia spalla, i mè man che streng,e aria el rìd di öcc e duls de ariade quèla vita ch’ù insugnȃ, l’azerb.Eren de aria lur, e mì, chissà,che sun stȃ, fermu a… Continua a leggere Una poesia di Franco Loi
